La Brigada de l’Institut

Ara ja fa un més que sortim a patrullar, semblem policies de veritat amb les nostres gorres, l’armilla groga i el bloc fer per les anotacions i les denúncies.

Quasi tota la gent del barri ja ens coneix i ens saluda, aprofitem la cadira de rodes d’en Pau per portar la motxilla amb el berenar i unes ampolles d’aigua.

Tot va començar el 12 de febrer quan en Pau va tornar a venir a l’institut després de recuperar-se de l’accident de cotxe que va patir amb els seus pares. Tots van sobreviure però en Pau va quedar prostrat en una cadira de rodes, la veritat és que ell ho porta bé, fins i tot juga a bàsquet amb nosaltres a l’hora del pati.

Al principi no sabíem que fer, si havíem de tractar-lo igual que abans o de manera diferent a com ho fèiem, però va venir la seva doctora de l’hospital a fer-nos una xerrada i vam veure que res havia de canviar.

Bé exactament res no, ens vam adonar que als passos de vianants moltes vegades hi havia cotxes aparcats i havíem d’ajudar a en Pau a baixar la cadira salvant la vorada, o d’altres vegades hi havia motos aparcades a la vorera i amb els arbres, les papereres i els fanals no deixaven lloc per a la cadira.

Per això en una reunió de tutoria va sorgir l’idea de crear una brigada que denunciés aquests actes incívics i provocar que per a totes les persones amb cadires de rodes o mares amb cotxets de nadons, etc. sigui més fàcil passejar pel carrer.

Així que ens vam posar mans a l’obra i vam començar a patrullar els carrers del barri i a deixar multes als conductors o persones que no respecten els passos de vianants, voreres, etc. Els  deixem una nota ben grossa i si els enxampem in fraganti és en Pau qui els hi dona i veuen amb els seus propis ulls com la seva actuació complica el desplaçament de persones discapacitades.

La veritat és que, ara per ara, cada vegada hi ha menys infraccions. I gràcies a la nostra intervenció moltes persones han fet arribar a l’Ajuntament les nostres accions i l’Alcaldessa ens ha reunit a tots a la sala d’actes de l’Ajuntament i ens ha donat a tots una gorra, un xiulet, un bloc nou, una armilla fosforescent groga i una placa a cadascú i a en Pau una motxilla nova per portar el berenar. També ens han preparat un berenar. Avui hem sortit sense motxilla ja que ja havíem berenat a l’Ajuntament i demà tornarem a sortir amb les nostres gorres, els nostres xiulets, el nostres blocs, amb les armilles fosforescents com les que porten els nostres pares al cotxe, la motxilla i les plaques noves.

Dos germans, en Manuel i en Víctor, arriben un dia tard a la barraca on viuen amb el seu pare, el pare, tot enfadat i begut trenca l’ampolla de vidre que té a la mà i els amenaça. Ells surten corrents i s’amaguen en un Dos Cavalls vermell que el germà gran, en Manuel, portava ja temps vigilant per si quan fugissin de casa, com la seva mare ja va fer feia uns quants anys, es podien amagar allà. Com no tenien menjar i havien de robar, van anar a una fruiteria d’on es van emportar fruites i verdures impunement.
Al cap d’uns dies van als Encants a vendre uns seients al “Rata” , que ven i intercanvia ferralla i objectes robats. Ell els volia estafar però al final en treuen bastant profit demanant un matalàs i un fogó de butà per posar al cotxe. Després van tornant uns altres dies a vendre-hi ampolles i mobles que recollien dels contenidors.

El divendres 13 de gener vaig anar amb unes amigues al cine de cornellà a veure la pel·licula CITY OF EMBER i em va agradar molt.

La pel·licula va estar molt bé. Explica la història de un noi i una noia que son amics i la noia te una germana petita molt bufona. Ells viuen sota terra amb les seves families. Les nenes viuen amb la seva àvia perque tenen els pares morts.Però en una apagada la seva àvia que estava malalta mor i les nenes han d’anar a viure amb una senyora amiga de la família. Els nois van investigant per sortir de sota terra  i al final aconsegueixen sortir. Mentre van sortint per unes aigues que semblaven els “troncos locos” perqué naven en una barca i molt ràpid. Quan van sortir van veure per un forat la ciutat on ells vivien i van enviar una nota de com sortir amb una pedra que va recollir el pare del noi.

L’obra em v agradar molt perquè m’agraden aquest tipus de pel·lícules